2

Durant aquests dos mesos tot ha estat meravellós, una barreja d’emocions, sensacions, dubtes, plaer, atenció, inquietuds, pors, il·lusions,…………..

I com explicar el que se sent quan s’observen unes mans treballant per a dibuixar una obra d’art sobre la pell, quan el resultat és observat com la millor de les escultures, quan dins l’embolcall de les pròpies sensacions, una persona lluita per oferir-ne més jugant amb el dolor, un dolor que fa riure de plaer.

I que dir de les marques?, quan el cos es tan desitjat que es obligat limitar-lo, marcar-lo perquè quedi clar a qui pertany. Perquè aquest cos ademés no vol pertànyer a ningú més.

Tenir fred i rebre calor, sentir-se mimada, cuidada, que algú es preocupa i et dona seguretat per créixer, millorar i ser feliç en el dia a dia.

Saber que Ell, està pendent de tot, que ensenya, protegeix, i sobretot sentir que se sent orgullós del que té, a qui li ofereix tot i més, perquè s’assegura que provi, senti i experimenti tot el que no ha fet fins ara.

Mai és prou, però en aquest cas seria injust demanar més.